Cultivant la generositat.

04/05/2025, Blanes

Com podem ensenyar a compartir? Quin sentit té aquesta acció? Quan estan preparats els infants per fer-ho?

El fet de compartir va molt més enllà d'una acció puntual. És una manera de relacionar-se que es comença a comprendre des de molt petits.

En el context educatiu, sovint guiem els infants cap a una comprensió profunda del que suposa compartir, tot promovent el respecte cap a les mateixes necessitats i les dels altres. En l'àmbit familiar, compartir significa permetre que una altra persona accedeixi a quelcom que considerem propi.

Tot i això, sovint oblidem que aquesta acció hauria de venir acompanyada de respecte, ja que posar per davant els desitjos dels altres pot fer invisibles les necessitats pròpies dels infants.

És una qüestió que cal tractar amb sensibilitat, especialment en infants molt petits que encara estan en les primeres etapes del desenvolupament. Compartir hauria de ser sempre un acte voluntari i conscient, no imposat. 

Els adults tenim un paper fonamental en aquest procés. Hem d'acompanyar els infants en el descobriment d'aquest comportament, ajudant-los a identificar els seus límits, emocions i necessitats, com explica Núria Ferrando (fisioterapeuta i referent en l'àmbit de la primera infància).

Segons ella, els infants de fins a set anys viuen centrats en ells mateixos, immersos en el seu procés de creixement. Per això, abans de poder entendre l'altre, necessiten conèixer-se a si mateixos i gestionar les seves pròpies emocions.

Aquesta etapa, tot i ser egocèntrica, no és un defecte sinó una oportunitat per créixer. Els conflictes que sorgeixen en relació amb el fet de compartir són una ocasió per aprendre a expressar-se i entendre's.

En lloc de forçar-los a compartir, podem ajudar-los a verbalitzar el que senten i necessiten, i a escoltar els altres amb respecte. Aquest enfocament fomenta l'empatia, la seguretat i també facilita l'adquisició d'habilitats socials essencials per al futur. 

Pensar que un infant ha de compartir "perquè toca" o "perquè ha d'aprendre a esperar" és simplificar un procés molt més profund. Cal oferir-los espais i temps per decidir per ells mateixos com, quan i amb qui volen compartir.

"Obligar els infants a compartir o exposar-los a situacions incòmodes els impedeix desenvolupar l'autonomia i expressar les seves pròpies necessitats."